El yoga és una complexa i antiga tradició mística amb una història de més de 5000 anys. La civilització del yoga és va originar i desenvolupar en el que és avui l’actual Índia, concretament a les valls del riu Saraswati i el riu Indus.
El yoga és el que tradicionalment s’anomena una ensenyança per l’alliberació (moksha-shastra), també podem dir una ensenyança pel despertar, l’emancipació, la il·luminació o potser més proper i familiar, per l’autorealització. Aquest despertar es refereix a alliberar-se de la profunda creença de ser un ésser separat amb autoria personal. En aquest sentit un dels significats de la paraula sànscrita yoga , és unió i aquesta unió vol indicar que mai ha hagut un “ens” individual amb autoria pròpia. Des de la perspectiva del yoga ( i de la majoria de tradicions místiques de la humanitat) aquesta vivència-creença que aparenta ser molt real i que resulta ser la normalitat a nivell social, és il·lusió (maya) i la causa fonamental del patiment humà.
Yoga és doncs una via d’alliberament i tot i que hi ha gran diversitat de “yogas”, totes les branques, escoles i línies apunten o haurien d’apuntar a YOGA. Hi ha un gran desconeixement del que és realment el yoga i en moltes formes de yoga l’essència no existeix o escasseja i la cosa es queda en una pràctica per condicionar i relaxar el cos i ment, per un “creixement” i millora personal, etc. Moltes vegades aquests condicionaments corporals es converteix en un culte al cos i aquest “creixement i millora” personal en un altre ego o mode de ser que encara aparta més a la persona del yoga, es provoca l’efecte contrari que pretenia el yoga.
A més de l’alliberació, yoga també es refereix a tots els mètodes, practiques i disciplines que condueixen a yoga, i en aquest sentit la tradició vèdica (vaidika dharma, cultura d’on prové el ioga) és una de les més riques i variades de la humanitat i des de els seus orígens, s’han anat consolidant múltiples i variats “yogues”. En aquest sentit, la vaidika dharma mostra total llibertat i obertura a totes les formes i varietat de mètodes que pugui abastar la dimensió humana. Qualsevol forma és possible si es sincera i es dirigeix a l’essència.
“Sigui com sigui que els homes m’estimin, en el seu camí particular jo em mostro: ja que molts són els camins dels homes, però tots ells a la fi arriben a mi”
Bhagavad Gita IV, 11
Tota aquesta varietat espiritual i diversitat de “yogues” poden resultar a vegades contradictòries entre elles si es mira de manera superficial i sense conèixer la seva base fonamental. Per molt simple que pugui resultar una aproximació yòguica determinada, totes elles requereixen un profund compromís d’auto transformació. Sinó ens lliurem a sobrepassar la por al canvi i tendim a aferrar-nos als nostres hàbits establerts, no podrà haver yoga.
Entre totes les formes de yoga podem distingir 6 grups principals que s’adapten als diferents temperaments, caràcters i etapes de la vida humana, així el yoga pot encaixar en qualsevol tipologia, ja que cada manera pretén correspondre a alguna d’aquestes distintes preferències i capacitats:
Jñana-yoga
El yoga del coneixement, és el camí vers l’autorealització mitjançant l’exercici de la comprensió gnòstica (comprensió del ser, de la realitat, de l’absolut). És un exercici constat d’investigació, de discriminació entre allò real i irreal, de meditació en el reconeixement de ser. Virtualment aquesta branca és idèntica al camí del advaita vedanta (No dualitat).
Bhakti-yoga
El yoga de la devoció, s’ensenya a transformar les emocions i impulsos de vida en interès i devoció vers Brahman. És un camí místic on tot prové de la gràcia de l’absolut. Tot això s’ha mesclat tradicionalment amb l’ús de suports ( mantres, cants, rituals, etc. ) i les relacions externes. Les cerimònies també són suport, que a través de la relació amb l’altre, amb el gurú, es va vivint que el gurú és Brahman ( l’absolut) i que el gurú està en tot, en cada relació, en cada vivència, en cada objecte.
Karma-yoga
El yoga de l’acció, em converteixo en un instrument a través del qual les accions succeeixen , acció desinteressada. Implica una inversió total de la naturalesa humana, ja que requereix que cada acció es dugui a terme amb una disposició radicalment distinta a la manera de fer quotidiana en que el fonamental és el fruit a aconseguir, en aquest cas el fonamental és l’acció mateixa. Ens proposa que a més d’assumir les responsabilitats personals per les accions que toca fer, oferim el treball i el fruit a l’absolut i que això pugui esdevenir una auto ofrena o abandonament de l’ego.
Tantra-yoga
El terme sànscrit Tantra significa “teixit”, “entrellaçat”. En sentit tècnic significa “continuïtat”. Pretén l’alliberació a través del ritual, la visualització, el treball de l’energia subtil i l’art de disciplinar-se en dirigir qualsevol acte, procés, necessitat o circumstància de vida humana vers l’alliberació. Tradicionalment també s’entén com l’expansió de la consciencia a través de l’alliberació de l’energia.
Raja-yoga
Yoga Reial (de reis) o yoga clàssic. Es correspon fonamentalment amb el yoga exposat per Patañjali als yoga-sutres o més aviat amb l’anomenat “camí reial” de l’òctuple sender (ashtânga-yoga ). La pràctica continuada dels 8 passos va portant llum de comprensió vers el coneixement o alliberació (keivalia ). Aquests 8 passos comencen amb l’harmonització personal en unes actituds socials i individuals fins sanar progressant en una intensa actitud concentrativa que fa dissoldre la idea del jo.
Hatha-yoga
El yoga de la força, de l’alliberació a través de la transformació psico-física. Aconseguir una perfecta sensibilitat i purificació de l’individu en tota la seva dimensió (física, energètica, emocional i mental) per poder-la transcendir. De entre totes les tècniques d’aquesta escola, les postures mantingudes (asana) i les practiques respiratòries (pranayama), són les que popularment es coneixen més a occident i que erròniament és consideren com el que és el yoga.
Als tres primers grups ( Jñana, Bhakti i Karma ) se’ls anomena tradicionalment les branques del yoga, ja que es considera que són les tres fonamentals, i a la resta se les denomina escoles.
El yoga integral és una pràctica combinada d’aquestes principals branques i escoles, també se l’anomena purna-yoga (yoga completo) o yoga de síntesis.